Respond-A, optimitzant la resposta a l’emergència

2023 ha vist el final del projecte europeu de tres anys Respond-A (Horizon 2020). Aquest projecte perseguia la millora de la resposta a les emergències, tant en l’àmbit d’eficiència com de seguretat dels operatius, a través del desenvolupament de tecnologies.

“L’objectiu principal era generar un marc operacional comú per a què els diferents serveis d’emergències poguessin treballar coordinadament.”, afirma el Co-coordinador de Formació de Respond-A, Guillem Canaleta, de la Fundació Pau Costa.

D’esquerra a dreta, George Boustras (CERIDES – European University Cyprus), Coordinador de Respond-A, i Guillem Canaleta (Fundació Pau Costa), Co-coordinador de Formació del projecte, a la conferencia final a Nicosia, Xipre, a l’abril de 2023. Foto: Respond-A.

El projecte partia del problema de coordinació que pot haver-hi entre els diferents cossos que intervenen en emergències, derivat de l’ús de diferents tecnologies, programes informàtics i sistemes d’operacions. Per millorar aquesta coordinació, Respond-A va plantejar generar un marc operacional comú (common operational picture) per a què els diferents professionals implicats a la resposta a l’emergència tinguin la mateixa informació i es puguin comunicar entre ells més fàcilment.  

“El projecte ha desenvolupat diferents tecnologies per cada una de les fases de resposta a l’emergència: la recollida de dades, per exemple de l’estat dels bombers, la policia o de qui fos, i de les condicions ambientals  (temperatura, gasos tòxics, etc.); el processament de tota aquesta informació i finalment el seu ús per la presa de decisions. Al final es busca que al comandament que estigui gestionant l’emergència li arribi tota la informació digerida per prendre decisions.”, explica Guillem.

Respond-A ha estat coordinat per CERIDES – European University Cyprus, i 34 organitzacions sòcies de 13 països diferents han sigut part del seu consorci. Entre elles s’inclouen entitats industrials i comercials, serveis de resposta a l’emergència, instituts de recerca i universitats. En concret, la Fundació s’ha encarregat del component de formació.

“Com que hi havia moltes tecnologies innovadores i, a més a més, funcionaven tant per separat com de manera coordinada entre elles, a l’inici del projecte es va creure que hi havia d’haver una àrea de treball o work package dedicada a la formació.”, puntualitza Guillem.

Participants del cuart esdeveniment de formació, el qual es va dur a terme a Plovdic, Bulgaria, al juny de 2022. Foto: Respond-A.

S’han desenvolupat entre 15 i 20 tecnologies variades, com ara de realitat virtual i augmentada, sensors, dispositius punibles o wearables, dispositius mòbils, sistemes de comunicació a temps real, robots i vehicles no tripulats. Totes aquestes tecnologies ajuden a captar dades i simplificar-les per a què siguin digeribles i els operatius puguin utilitzar-les per prendre decisions. Per aprendre a fer-les servir i veure la seva operativitat en diferents escenaris, Respond-A ha dut a terme tres proves pilot: un terratrèmol a Grècia, un incendi a Xipre, i un vessament de petroli a Espanya.

“Vas simulant l’escenari i, a partir d’aquí, en surten reptes  que els has de resoldre utilitzant les tecnologies i mètodes que tu has desenvolupat pel projecte.”, aclareix Guillem.

Alguns dels cossos d’emergències participants del pilot que es va realitzar a Larnaca, Xipre, al octubre de 2022. Foto: Respond-A.

Una de les activitats de Respond-A va ser una sèrie de webinars on es va discutir l’estat de cada tecnologia i com s’integren dins del projecte. Tots els webinars estan disponibles a la seva pàgina web. També es poden trobar a aquesta web documents públics que inclouen un informe sobre la formació coordinada per la Fundació.

En relació a aquest component, es va començar fent una activitat de formació i anàlisi per conèixer les necessitats dels serveis d’emergències, com quines metodologies i tipus d’exercicis preferien o com se sentien respecte a la realitat virtual i augmentada. A partir d’aquí es va dissenyar un pla de formació. Consistia, durant els tres anys de projecte, en fer cinc formacions basades en escenaris diferents.

“La primera va ser online per la COVID i la resta van ser presencials. Bàsicament, fèiem primer una ronda de presentació de les tecnologies i després passàvem als exercicis pràctics en grups petits. Era un espai compartit entre els socis tècnics i el personal d’emergències. En les últimes formacions, a més a més dels exercicis, també fèiem simulacions que eren pilots a petita escala.”, afegeix Guillem.

Respond-A ha permès desenvolupar i integrar dins de la resposta a l’emergència, amb diferents graus, tecnologies amb el potencial de ser indispensables per una resposta òptima i segura a l’emergència. La seva total funcionalitat i aplicabilitat en escenaris reals és sotmesa a futures oportunitats de finançament i explotació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *