En un context de canvi climàtic, als Pirineus ens trobem amb dificultats per gestionar les zones d’interfície entre l’urbà i el bosc (antigues parcel·les agrícoles conquerides per la vegetació forestal). Això representa un augment del risc d’incendis, una barrera per a la continuïtat ecològica (que facilita l’adaptació de les espècies al canvi climàtic) i una pèrdua dels recursos farratgers, de la qual depenen activitats multifuncionals com ara el pastoralisme. Aquest projecte pretén aportar solucions integrals per a ajudar els gestors d’aquests espais (parcs naturals, entitats públiques, habitants) a gestionar de forma sostenible aquests espais i lluitar així contra el canvi climàtic i disminuir el risc d‟incendi.
Per fer-ho, posarem a la disposició dels gestors esmentats els resultats del nostre treball: dos models de simulació de focs, que permeti ordenar les actuacions de prevenció i dues guies tècniques d’obertura d’espais erms i manteniment d’aquests espais un cop oberts (gràcies a tècniques com el desbrossament, el silvopastoreig o les cremes prescrites). Diferents actors de Catalunya, Andorra i Occitània (parcs naturals, gestors del territori, escoles forestals i instituts de recerca i transferència de coneixement) treballaran junts des de l’abril del 2024 al març del 2027 sobre algunes de les valls que connecten els tres territoris, mutualitzant-ne les coneixements i competències complementàries, per a permetre que els nostres resultats puguin fàcilment implementar-se als nostres territoris i adaptar-se a altres territoris del Pirineu o del Sud-oest d’Europa.
La Fundació i el Parc Natural de l’Alt Pirineu liderarem l’elaboració del Pla estratègic de gestió sostenible del règim de foc del Parc Natural de l’Alt Pirineu. L’objectiu d‟aquest pla és identificar i zonificar objectius estratègics amb un enfocament aplicat a la gestió adaptativa i multifuncional que sigui capaç d‟operar a una escala de paisatge significativa. La innovació es basa a integrar el foc com a procés ecològic, identificar interessos comuns entre actors clau per establir consensos sota escenaris d’emergència, basant-se en un procés de preplanificació de l’emergència que permet socialitzar la presa de decisions en benefici del bé comú així com crear un marc de treball transversal amb els actors clau del territori. Aquesta metodologia es farà mitjançant un procés participatiu, afavorint la resiliència i la sostenibilitat a nivell social i ecològic.
