Com ja és ben sabut la meteorologia pot augmentar el risc d’incendis forestals i dificultar-ne la seva extinció. Però la relació entre el foc i la meteorologia va més enllà: a vegades són els incendis mateixos els que poden generar els seus propis fenòmens meteorològics com els anomenats pirocúmuls i pirocumulonimbus, Aquests són núvols originats a partir de la calor extrema dels incendis,capaços de desencadenar fortes tempestes. A continuació us expliquem com es formen, perquè són tan perillosos i què podem fer.
Com es formen?
Imaginem un incendi forestal, quan la vegetació es crema s’alliberen grans quantitats de calor. Això fa que l’aire de prop del terra s’escalfi, i pugi ràpidament generant un fort corrent ascendent. El buit que aquest deixa es ràpidament omplert per aire fred generant així corrents convectius.
A mesura que l’aire calent arriba a capes superiors en l’atmosfera, aquest es refreda i s’expandeix. Quan la temperatura es prou baixa, el vapor d’aigua contingut en l’aire comença a condensar i va formant un núvol per sobre la columna de fum.
Es el que es coneix com a pirocúmul una formació que pot créixer fins a uns 5.000 metres d’altitud i que en el seu interior conté aigua liquida que pot precipitar en forma de pluja.
Aquestes formacions però, poden créixer encara més i transformar-se en pirocumulonimbus. Aquest procés sol succeir quan la calor alliberada per l’incendi és molt intensa com en els grans incendis forestals, però especialment en grans incendis forestals o incendis de sisena generació. En aquests casos, la columna de fum és cada cop més gran i alta podent arribar a assolir fins als 14.000 metres d’altitud on la temperatura es suficientment baixa com per congelar les gotes d’aigua de l’interior del núvol i formar-se cristalls de gel.
Per tant, els pirocúmuls i els pirocumulonimbus són núvols de tempesta que es formen de manera semblant als núvols cúmuls i cumulonimbus. En aquest cas però la font de calor que escalfa l’aire que formarà el núvol prové del foc intens dels incendis forestals. Per aquest motiu, s’utilitza el prefix “piro” que significa foc en grec.
Perquè són perillosos?
Com a núvols de tempesta que són, poden desencadenar fenòmens típics com llamps i llampecs, i fins i tot pluges intenses molt localitzades però el problema és que també tenen la capacitat de generar fenòmens meteorològics extrems com és el downdrafts o desplom del núvol.
Aquest fenomen succeeix quan les corrents d’aire calent provinents de l’incendi arriben a capes altes de l’atmosfera on la temperatura és baixa, l’aire es refreda i cau de forma sobtada fins a la superfície. En arribar al terra, l’aire es dispersa violentament, generant ràfegues de vent extremadament fortes de fins a 240km/h que poden arrencar i trencar varis arbres per la meitat, produir expansions sobtades de l’incendi, entre d’altres fenòmens violents que posen en perill als professionals que estan treballant en la gestió i extinció de l’incendi.
A la vegada aquestes ràfegues d’aire violentes fan que el foc cremi amb més intensitat ja que aporten oxigen al procés de combustió com també poden transportar brases o flames més lluny i provocar incendis secundaris lluny del focus original.
En d’altres casos, també poden tenir lloc tempestes seques anomenades així degut a l’absència de precipitació durant la tempesta. Les altes temperatures assolides durant l’incendi fan que la humitat relativa sigui molt baixa i la precipitació s’evapori abans d’arribar a terra. En conseqüència, no hi haurà pluja per apagar els possibles focs nous produïts pels llamps.
Quins factors afavoreixen la seva formació?
La formació d’aquest tipus de núvols depèn tant de les condicions atmosfèriques com de l’energia que es capaç d’alliberar l’incendi. Actualment els científics i cossos operatius estan treballant per determinar exactament quines són aquestes condicions atmosfèriques. En canvi, hi ha un ampli coneixement sobre quins són els factors que promouen que els incendis alliberin grans quantitats d’energia facilitant així la formació d’aquest tipus de núvols. A continuació us els detallem:
El combustible forestal
La gran quantitat de vegetació morta i distribuïda de forma contínua en el territori degut a la falta de gestió forestal sumat als efectes del canvi climàtic farà que l’incendi cremi amb més intensitat.
Influència de la sequera
Quan parlem de vegetació morta o combustible mort ens referim a aquell que no té la capacitat de regular la seva pròpia humitat i per tant depèn de la humitat ambiental. De manera que en condicions de sequera i altes temperatures, el combustible mort difícilment podrà hidratar-se i cremarà amb més facilitat.
Un mètode pràctic i aproximat per conèixer el temps que la vegetació morta triga en aconseguir aquest equilibri amb la humitat ambiental és calcular el temps o les hores de retard.
De normal, en herbes i branquillons, les hores de retard poden anar des de 1 a 10 hores. Mentre que en branques i troncs aquest pot arribar a ser d’un mes i mig sempre i quan la humitat relativa ambiental sigui favorable al llarg del temps.
En un context de sequera extrema els combustibles amb HR més altes, és a dir, branques i troncs més gruixuts no aconsegeuixen equilibrar la seva humitat amb la de l’entorn i per tant, podran cremar quan en condicions normals no ho farien o seria més díficil que ho féssin. De manera que els incendis tindran més combustible disponible i per tant seran més extrems, alliberaran més energia i més convecció, sent així més fàcil que es formin pirocumuls i pirocumulonimbus, sempre que les condicions atmosfèriques siguin les adients.
El patró propagació
Com avança i com es comporta el foc en un incendi forestal també són factors condicionants davant l’aparició d’aquest tipus de núvols.
Entre els diferents patrons de propagació (topogràfic, vent i convecció), els incendis per convecció, és a dir, aquells que generen una columna convectiva d’aire calent resultant de la crema de grans quantitats de combustible, facilitaran la formació de pirocumuls i pirocumulunimbus. El clima extrem de foc generat durant l’incendi comportarà una gran calor i forts corrents de vent que contribuiran a l’aparició d’aquest tipus de núvols.
Què podem fer?
En primer lloc, evitar posar en risc els serveis d’extinció. És molt important que aquests prestin especial atenció a la presència de pirocúmuls o pirocumulonimbus i es retirin a temps de la zona d’actuació per tal d’evitar situacions de risc en cas que tingui lloc un downbrust o desplom del núvol.
Com a societat, es necessari prendre consciència de la importància de la gestió del paisatge per tal d’evitar que els incendis esdevinguin grans incendis capaços de generar fenòmens com els pirocúmuls i pirocumulonimbus que comportin situacions de risc.
Aconseguir un paisatge divers que ofereixi oportunitats per gestionar la propagació del foc és essencial. Fer-ho, està a les nostres mans a través de la gestió forestal i la millora de l’economia rural.
Finalment, també és fonamental augmentar el coneixement sobre aquest tipus de núvols ja que actualment encara hi ha molts interrogants sobre la seva formació, comportament i evolució. Per això a través de projectes europeus com EWED finançat per DGECHO i coordinat per la fundació Pau Costa, s’està treballant per posar llum a aquest tipus de fenòmens meteorològics associats als incendis forestals.
