L’incendi forestal a la Ribera d’Ebre l’estiu del 2019
L’estiu del 2019 el sud de Catalunya va viure un dels pitjors incendis amb més potencial per cremar, dels últims 20 anys. L’incendi va començar el 26 de juliol de 2019 i va cremar fins 4000 hectàrees en tan sols 5 hores. . En total es van arribar a cremar un total de més de 6000 hectàrees, tot i així alguns experts apunten que es podria haver arribat a afectar molta més superfície, i cremar-se més de 20 mil sinó hi haguessin hagut cultius.
Precisament aquesta va ser una de les idees que més es va remarcar durant la Jornada de camp celebrada el passat tardor i conduïda per Marc Castellnou: la importància dels cultius i del mosaic agrícola com a mesura de prevenció i extinció dels incendis forestals.
En les següents línies t’exposem algunes de les idees més destacades que es van extreure d’aquesta trobada. Si t’interessa tenir una informació més detallada sobre el que va succeir a la Torre de l’Espanyol, la podràs trobar a la Lessons On Fire.
Dades d’interès de l’incendi de la Ribera d’Ebre (Torre de l’Espanyol)
- L’incendi va coincidir amb els tres dies més càlids que hi van haver a Europa. A Llardecans (Segrià) es va poder registrar una temperatura de 51ºC, i a la Serra del Montsant a uns 48ºC.
- L’incendi va començar amb un fort vent garbí (40-60km/h), i amb unes ràfegues d’uns 90 km / h.
- En general, quan el vent de garbí bufa fort es canalitza en la direcció de la vall de l’Ebre, però quan es calma es canalitza per les valls secundaris provocant un moviment de vent ascendent de l’Ebre cap a la serra de la Granadella. Aquest moviment es va poder observar al foc de La Torre de l’Espanyol, i és el que diferencia el primer dia amb la resta.
- No es va tractar d’un incendi de sisena generació. Els incendis de sisena generació es caracteritzen per la seva rapidesa i el seu comportament erràtic, que genera autèntiques tempestes de foc, és a dir Pirocumulunimbus. Aquest no va ser el cas.
- El dia 26 de juliol de 2019 hi va haver un vent garbí reforçat. L’extrema onada de calor sobre el Mediterrani en contrast amb la fredor atlàntica va provocar una garbí sinòptic. El primer dia, el foc va ser conduït per un vent directe, i a partir de l’26 a la nit va ser un vent topogràfic clàssic de garbí, el mateix que en els incendis històrics de la Palma d’Ebre o Margalef.
Extinció
Es van utilitzar mitjans terrestres i recursos aeris per evacuar a totes les persones que es trobaven en aquell moment en perill. De fet, va ser la primera vegada que Bombers de la Generalitat utilitzar mitjans aeris per a l’evacuació en incendis forestals. L’objectiu de l’extinció va ser tancar La Torre de l’Espanyol a la plana, per tancar l’entrada de foc direcció la Bisbal de Falset, i així evitar un incendi de 20 mil hectàrees.
Es va tallar la columna convectiva de l’flanc dret, per evitar que arribés el foc als habitatges que es trobaven a la carretera de Bovera. Es van fer maniobres amb foc a la C-12 per evitar el salt de la C-12. Així mateix, es van utilitzar eines manuals, incloent el foc tècnic. A la nit, els efectius van treballar intensament definint i ancorant el perímetre a les pistes i als cultius.
El paisatge en mosaic, la solució als incendis
Els cultius van servir per impedir, que l’incendi avancés i es fes més gran. També, es va destacar la importància d’incloure el risc d’incendis a les mesures de la PAC.
Així mateix, es va remarcar que actualment només 1% de la població es dedica al sector agrari. Això vol dir, que un percentatge irrisori de la població espanyola aporta seguretat al 99% restant. Dada esmentada per Marc Castellnou en una entrevista que li van fer a Catalunya Ràdio remarcant la importància de la l’economia rural.
Així mateix Marc Castellnou ha posat èmfasi en la importància de la prevenció aportant la següent dada: «Per cada 0,002 € destinats a la gestió del territori s’estalvia 1 € en gestió d’emergències». A més a més, ha apuntat que les persones, que es dediquen a la seguretat (com els bombers) no volen més camions, ni recursos. Es vol un paisatge segur on poder treballar. Castellnou va recordar que s’ha passat un 5% de superfície forestal a un 70% en l’últim segle.
