RESPOND-A és un projecte del programa H2020 finançat per la Comissió Europea que té com a objectiu desenvolupar una solució tecnològica i conceptual conjunta per a millorar capacitat de resposta i la seguretat dels primers intervinents durant una emergència. La Fundació Pau Costa participa en aquest projecte dissenyant sessions formatives perquè el personal operatiu en emergències, vinculat o no al projecte, puguin provar i avaluar les eines tecnològiques desenvolupades en el projecte.
Aleix Ríos és voluntari forestal ADF i criminòleg, i com a membre de la PCF va tenir l’oportunitat de participar en la quarta sessió formativa de Respond-A, que es va celebrar en Plovdiv (Bulgària) els dies 8 i 9 de juny de 2022. En les següents línies ens exposa la seva experiència.
“La primera línia d’intervenció, la direcció estratègica de l’emergència i la coordinació des de la sala central tenen dues coses en comú. La primera és que en elles poden passar, i segur que passaran, situacions inesperades que poden arribar a ser desesperants. La segona és que seran éssers humans, amb els seus punts forts i els seus punts febles, els qui hauran de gestionar aquestes situacions i prendre decisions.
Amb això en ment, vaig decidir enviar la meva sol·licitud per a viatjar al costat d’un altre soci de la Fundació a Plovdiv, en qualitat de primer intervintor (first respondre) per a conèixer de prop les eines operatives desenvolupades per part dels socis tecnològics del projecte Respond-A, de la talla de Vallfirest o Airbus, entre molts altres.
Les jornades de treball es van dividir en dos dies, i en elles es va seguir el procés de gestió de dades en les emergències: recol·lecció i anàlisi de dades, processaments dels mateixos i el seu ús posterior per a la presa de decisions en el context operatiu. El lloc de trobada va ser l’Hospital Universitari Saint George, l’hospital més gran del país. Un esdeveniment important requereix un lloc important!
En la primera jornada de treball, el dia 8 de juny, vam tenir l’oportunitat de conèixer als socis tecnològics i a la resta de first responders que formen part del projecte; aquests últims provenen d’organitzacions com la Policia Local de València o el cos de Bombers de Xipre, entre altres.
Després de les presentacions va tocar posar-se a la feina i baixar al fang. Els socis tecnològics ens van comptar les novetats i millores respecte a les sessions formatives anteriors en productes com: sensors corporals col·locats dins d’una samarreta interior portable pel primer interventor, sensors de contaminació ambiental, també portables en l’uniforme, i polseres d’identificació mèdica en situacions de múltiples víctimes. Vaig buscar les pessigolles als desenvolupadors observant de manera detallada aquests productes i proporcionant-los feedback per a millorar la seva utilitat en un context operatiu. Com hem dit al principi, si pot complicar-se la cosa… tingues per fet que la llei de Murphy farà que es compliqui. Els socis tècnics es van prendre extremadament bé la valoració crítica i van apuntar les recomanacions per a solucionar-les de cara a les futures proves pilot que es desenvoluparan en el marc de projecte.
Passat un descans per a ficar cafeïna en el cos, ens dividim en dos grups i ens vam posar a treballar amb els programes de gestió i coordinació d’emergències. Empreses com Airbus o Ianus Consulting ens van mostrar els seus programes de gestió i coordinació. Una vegada més baixem al fang per a posar a aquests programes i als seus desenvolupadors entre les cordes, a base de preguntes i possibles escenaris que es podrien donar en la realitat en aplicar el programa, com per exemple, el consum de la bateria o la necessitat de tenir senyal 5G per a operar.
Amb alguns d’aquests programes, com MAESTRO, vam poder joguinejar una estona i així conèixer el programa de cara al simulacre de l’endemà. Però després de la tempesta arriba la calma. Caiguda la nit, celebrem el sopar social on ens vam poder conèixer millor, lluny de les sessions de treball, en un ambient molt més distès.
Ja plenament situats en la segona jornada de treball, va tocar el torn de la ciberseguretat i la protecció de les dades recol·lectades i analitzades en l’emergència, amb una presentació completa dels tipus d’atacs cibernètics que podem rebre. I, per a acabar, la cirera del pastís: la visita guiada per l’hospital universitari i el simulacre. En aquest simulacre, els first responders provem el programa MAESTRO a més de poder assistir a un mini incident com podria ser un focus de fum no identificat dins de l’hospital, que va acabar derivant en un petit focus de foc en l’exterior d’aquest. Assistim al desplegament de línies d’aigua d’autoprotecció del propi hospital, i a la ràpida intervenció d’una patrulla policial i d’una bomba urbana lleugera dels bombers de Plovdiv.
En resum, dues jornades de treball on vam aprendre i aportem molt, en un lloc de treball apte per a això i abans de res, envoltat d’un conjunt de persones extremadament agradables, bolcades amb la recerca i la innovació en el desenvolupament d’eines destinades als primers intervinents i a la gestió d’incidents i emergències.
Per a mi van ser unes jornades inoblidables ja que vaig poder utilitzar tots els meus coneixements i experiències, des dels quals versen sobre la primera línia d’intervenció, fins a la sala de coordinació. Vaig poder aportar el meu granet de sorra a la seguretat de les persones que conformem aquesta gran família de la seguretat i les emergències. Sens dubte, espero repetir!“
