A l’àmbit mediterrani, l’estiu és una època amb un major risc d’incendis forestals. Les elevades temperatures, les onades de calor i els vents càlids fan que la vegetació s’assequi i pugui cremar fàcilment posant en alguns casos, a les persones i els seus béns en perill.
Per això és necessari que els equips d’extinció estiguin preparats davant d’una emergència per incendi forestal. Però com s’organitzen? Quins actors hi estan implicats? A continuació us ho expliquem.
El sistema de comandament i coordinació
Davant d’una situació d’emergència és necessari activar un sistema de comandament i coordinació, és a dir, un conjunt de persones, procediments i equipaments que s’organitzen en una estructura comuna per tal donar resposta a un incendi forestal.
Aquesta estructura s’organitza de manera flexible, de manera que pot créixer o disminuir en funció de les necessitats i complexitat de l’incendi.
Com s’activa i quins actors participen?
En el primer moment en què es rep un avís per incendi forestal, els mitjans disponibles que estan més a prop es desplacen ràpidament cap al lloc d’avís per tal de controlar l’incendi amb un primer atac. Per poder-lo desplegar, abans és necessari:
1. Un reconeixement de l’incendi i del territori per tal de determinar quines dimensions té l’incendi, com és el terreny i la meteorologia, i quin és el comportament i moviment actual de l’incendi per a poder fer projeccions futures.
2. Un reconeixement dels béns amenaçats, valorant si hi ha persones i infraestructures en perill.
3. Un reconeixement de les condicions de seguretat, analitzant quins són les possibles zones segures i vies d’escapament de l’incendi per tal de protegir les unitats d’actuació.
Una vegada fet aquest anàlisi de la situació es desenvolupa un pla d’acció amb l’objectiu d’aturar el foc i es defineixen diferents tipus d’atac possibles i com aplicar-los.
Sabem però que les emergències per incendi forestal poden variar ràpidament, incrementant la seva mida i complexitat, per això a continuació us expliquem com pot variar l’estructura d’un sistema de comandament en funció de l’evolució de l’incendi.
Variació de l’estructura de comandament segons evolució de l’incendi forestal
Si l’incendi es pot controlar en un inici…
En el moment en que l’incendi es pot controlar amb el primer atac, el desplegament del sistema de comandament és senzill.
L’estructura per fer front a l’incendi estarà formada per un/a director/a tècnic/a d’extinció (DTE) que a part de ser el màxim responsable en aquest cas assumirà les funcions operatives, és a dir, dirigirà i coordinarà totes les operacions tècniques que es desenvolupen sobre terreny per part dels equips especialitzats. I d’altra banda, assumirà les funcions de planificació, avaluant la informació relativa a l’incendi per així preveure l’evolució dels següents períodes i aconseguir que el pla d’acció que s’adapti al que pugui passar.
La persona que ha estat designada com a director/a tècnic/a d’extinció estarà sempre en contacte amb el centre operatiu i s’ubicarà en el punt de comandament.
Si l’incendi NO es pot controlar…
En el moment en que el foc no s’ha pogut controlar durant el primer atac, caldrà fer un atac ampliat.
Per fer-ho, el o la director/a tècnic/a extinció (DTE) haurà de demanar al centre d’operacions mobilitzar mitjans d’altres zones com a reforç els quals hauran de dirigir-se al centre de recepció de mitjans (CRM) on es registraran a l’espera que se’ls hi assignin operacions.
La incorporació de reforços obliga doncs al DTE a ampliar l’estructura del sistema de comandament a delegar les funcions d’operacions, de planificació i de logística amb els seus responsables creant així les seccions corresponents. Aquesta última secció, allotjarà unitats mèdiques, d’avituallament i de descans pels operatius.
En aquesta situació es necessari preparar un pla d’acció però aquest cop per escrit i que tinguin en compte la previsió de possibles escenaris futurs.
Paral·lelament, quan l’incendi creix i pot posar en risc infraestructures, carreteres i persones es necessari activar altres mecanismes i actors com protecció civil, creu roja i policia per tal de gestionar l’emergència derivada del incendi. Aquests vetllaran per la seguretat ciutadana, evacuant la població en cas que sigui necessari, gestionaran els talls de carreteres, etc. Sempre aniran coordinats amb els especialistes d’extinció (bombers) en el que es coneix com a estructura de comandament unificat.
Si l’incendi esdevé un Gran Incendi Forestal (GIF)…
Aquests tipus d’incendis solen ser especialment perillosos ja que tenen la capacitat d’afectar milers d’hectàrees i posar en risc bens i persones. A més a més, els mecanismes d’extinció dissenyats en un atac ampliat no són suficients i per aconseguir controlar-los és necessari aplicar un atac específic per aquest tipus d’incendis.
En aquest cas caldrà la mobilització d’una gran quantitat de mitjans, molts dels quals s’hauran de desplaçar de localitats llunyanes i que es dirigiran als diferents centres de recepció de mitjans que s’hauran repartit pel territori afectat.
Així doncs, per a l’atac d’un gran incendi forestal es requereix una estructura organitzativa molt més amplia amb nombroses unitats activades per a les seccions d’operacions, planificació i logística, i formant un comandament unificat juntament amb altres actors com protecció civil, seguretat i creu roja.
Finalment, l’staff d’extinció format pel director/a tècnic/a d’extinció i els o les caps de secció hauran de determinar un pla d’acció el màxim complet possible, tenint en compte els objectius, les estratègies i les missions de tots els recursos vinculats a l’incendi.
